2 de març 2010

La piel de la luna,
que hace semanas que murió de frío,
nunca prometió que regresaría a buscarte.
Y a veces la ausencia pesa,
físicamente.
Búscate un buen lugar des del que ver el cielo de las estrellas que duermen en tus últimas fantasías.
El Coliseo de noche es algo sigilosamente sobrecogedor... oye su "buenas noches.

2 comentaris:

  1. i les coses més grans sempre es fan més grans quan gairebé no es veuen, quan les remarca la nit :) i benvinguda al bloc, romana !

    ResponElimina
  2. i m'imagin una petita paula caminant de nit pels carrers i els monuments romans i intentant retenir totes les imatges en el seu capet per si un dia ha de tornar a viure a Barcelona i s'oblida que una nit el colisseo li va dir que bona nit.

    ResponElimina